Espelmes

Espelmes de parafina o cera natural, amb essències odorífers disponibles en lavanda (espígol)  romaní i anti-mosquits i cera natural Contenidor de fusta de freixe, cirerer i noguer. Amb dues mides 5x7 i 6x8. Cada color es una flaire

Xiulets

Xiulets
Fets de boix amb una cinta per penjar (senyera) o clauer. Decorats amb pintura amb l’estelada, la senyera o llisos

Bols i Olles

Bols
Peça de fusta tornejada de freixe o acàcia (escarcia) o noguer, depèn de la disponibilitat de la fusta, diferents mides i formes per contenir exemple: caramels, o flors seques aromàtiques etc. Vernísat i pol•lït
Mides orientatives Ø 80 x 60 fins a 180x120 mides en m/m

Olles

Fetes de freixe o acàcia (escarcia) o noguer depèn disponibilitat de fusta, de diferents mides amb tap o sense. Objecte decoratiu o per usos diversos. Vernísat i pol•lït
Mides orientatives Ø 80 x 60 fins a 150x110 mides en m/m

Trencanous

Trencanous us trencar nous i avellanes
Fusta tornejada de faig, noguer o altres. Amb uns forats per subjectar el fruit sec a trencar. Amb un martell de fusta de boix. Tot amb una capa de vernís, la base amb unes felpes per no ratllar els mobles

Porta escuradents

1 Fet amb fusta de boix tornejat, el peu més gros pe fer de suport i el cos cilíndric amb filigranes i gorges, el peu gravat amb piro grafia si pot posar qualsevol cosa.
Els de la foto són amb el contorn de la comarca del Ripollès i les lletres que donen nom a la comarca. Es grava a demanda
2 Fusta de faig o freixe amb diverses formes
3 Fusta de faig o freixe amb diverses formes }2 i 3 ideals per bars i restaurants

Vargeres o Batolles

Vergueres o batolles, us batre.
Són dos bastons generalment de freixe, units l’un a l’altre per un cap amb un tros de cuir o cordes. Que servien per batre les fesoles, o el gra. Al ser dos cossos independents es guanyava en força.
Un cop les fesoles / mongetes, o altre gra eren batuts es passava per la màquina de ventar. Aparell que portava un ventilador manual, (voltava fent anar un manubri o maneta), que separava el gra de la palla, amb un sedassos o garbells, en funció de la mida del gra

Rampí

Rampí o rampill; ús recol•lecció de l’herba.
Un cop dallada l’herba, es replegava ensivellant una carreta, i per aprofitar tota l’herba s’hi passava el rampí. Es un tros de fusta de 60 cm a 1 m amb uns bastons clavats a una part, la que es arrossega per terra, amb una separació entre bastons de 6 o 7 cm i un mànec de llargada indefinida doncs quan mes llarg mes tros es rampinava