Vargeres o Batolles

Vergueres o batolles, us batre.
Són dos bastons generalment de freixe, units l’un a l’altre per un cap amb un tros de cuir o cordes. Que servien per batre les fesoles, o el gra. Al ser dos cossos independents es guanyava en força.
Un cop les fesoles / mongetes, o altre gra eren batuts es passava per la màquina de ventar. Aparell que portava un ventilador manual, (voltava fent anar un manubri o maneta), que separava el gra de la palla, amb un sedassos o garbells, en funció de la mida del gra

Rampí

Rampí o rampill; ús recol•lecció de l’herba.
Un cop dallada l’herba, es replegava ensivellant una carreta, i per aprofitar tota l’herba s’hi passava el rampí. Es un tros de fusta de 60 cm a 1 m amb uns bastons clavats a una part, la que es arrossega per terra, amb una separació entre bastons de 6 o 7 cm i un mànec de llargada indefinida doncs quan mes llarg mes tros es rampinava

Estira pallers

ús retirar la palla del paller*.
La palla amb el batre es fa un paller, per emmagatzemar la palla, com que queda molt compacte a mà no es pot arrencar, per això es fa servir aquesta eina. Es un bastó no massa llarg, amb una aresta a la punta. Mode: es clava el bastó al paller i quan es retira en fora surt la palla enganxada a la aresta de la punta. Depèn de l’obertura de l’aresta surt mes o menys palla, si l’obertura es gaire grossa es més fàcil que es trenqui, ja que no sol ser gaire gruixut. També n’hi havia amb puntes de ferro, i sols calia muntar-hi un mànec.
*El paller es una construcció cilíndrica a baix i acabada cònicament, feta per palla amb un pal gros al mig. Per batre el blat, primer al batre amb animal o vergueres es pujava la palla manualment. Posteriorment es feia amb una màquina que separava el gra de la palla, i amb un tub llarg es dipositava la palla al voltant del pal, i un home anava distribuint i arranjant la palla fins quasi tan amunt com llarg era el pal, fet a mà quedava mes petit. foto del paller extreta de internet

Estaca

ús plantar verdures.
L’estaca, es un tros de boix en forma de L, ja seleccionat des del bosc, i fustejat fent-hi punta, per facilitar el fer el forat al terra, el diàmetre no es massa important, doncs fent voltar l’estaca excèntricament el forat s’engrandeix, si el que cal plantar es massa gros llavors farem servir el palo o l’aixada.